ROSARIUM PHILOSOPHORUM
 
 El procés alquímic
 
 

La primera edició del Rosarium Philosophorum apareix en 1550. El text conté vint imatges que descriuen simbòlicament el "veritable Art", la vertadera alquímia, que consisteix en una sort d´il.luminació, en l´experiència de nivells de realitat normalment inaccessibles. El procés és imaginat com una "unió sagrada" (hieros gamos) el fruit de la qual és el lapis philosophorum.

   

 

 
   

I

La font alquímica, la font de vida. Una font de tres surtidors: els opostos i l´energia mitjancera.

Quatre estrelles de sis puntes situades en els extrems de dos columnes de fum què surgeixen de tots dos costats de la font. Una altra estrella sobre la font flanquejada pel Sol i la Lluna, sobre la qual un drac de dos caps intenta devorar els estels

       
   

II

El Rei i la Reina: els principis oposats. S´inicia la unió química. El colom com a element mitjancer: el mercuri o Mercuri.

El rei, a l´esquerra, situat sobre el Sol, agarra la mà esquerra de la reina dreta sobre la Lluna. Sostenen en la mà dreta branques amb fulles què s´entrecreuen amb la que sosté l´au què descendeix des d´un estel de sis puntes. 

       
   

III

 

El rei i la reina nus entrecreuen les mans, les branques i les fulles. 

       
   

IV

 

El rei i la reina seguts en un bany hexagonal sostenen les branques amb la mateixa configuració que en la figura anterior.

       
   

V

 

La Conjunció, la Coniunctio o coit es produeix en un estany, en l´aigua. Al seu costat, el Sol i la Lluna

       
   

VI

(Les imatges 6-9 mostren nivells d´unificació progressius. Com la sèrie 13-16)

La Concepció o Putrefacció. Un andrògin, meitat rei meitat reina, està tombat com un cadàver en un sepulcre ple d´aigua.

       
   

VII

 

L´Extracció o Impregnació de l´ànima. L´andrògin rei-reina continua en el seu sepulcre mentre un petit esperit mascle apareix entre els núvols.

       
   

VIII

 

El Llavat o Mundificació. Segueix l´andrògin al seu lloc mentres cauen gotes de pluja des dels núvols.

       
   

IX

 

L´Alegria, Naixement o Sublimació de l´ànima. Un pardal s´aproxima a un altre soterrat fins al cap en el sòl. Un petit esperit femella descendeix des dels núvols.

       
   

X

 

L´andrògin, ara amb ales, està dret sobre la Lluna. sosté un calze amb la mà dreta amb tres serps i en l´esquerra una altra serp embolicada (calze i serp són símbols sexuals). A l´esquerra de la imatge hi ha un arbre de la Lluna amb trece flors llunars. A la dreta, un corp. 

       
   

XI

 

La Fermentació: una altra còpula del rei i la reina en un estany amb aigua.

       
   

XII

 

La Il·luminació. Un Sol amb ales roman immòbil en l´aire sobre un sepulcre ple d´aigua.

       
   

XIII

(Sèrie 13-16)

La Nutrició: l´hermafrodita alat jau en el sepulcre ple d´aigua.

       
   

XIV

 

La Fixació: l´hermafrodita ha perdut les ales i jau en el sepulcre. Un petit esperit femella amaneix entre els núvols.

       
   

XV

 

La Multiplicació. L´hermafrodita en el sepulcre. Gotes de pluja des dels núvols.

       
   

XVI

 

La Resurrecció. Un petit esperit femella descendeix sobre el sepulcre de l´andrògin.

       
   

XVII

 

L´Evidència de la Perfecció: l´andrògin amb ales de rat penat, amb les serps en les seues mans està dret sobre un tossal sota el qual tres serps es devoren unes a les altres. Darrere, un lleó. A l´esquerra un arbre solar amb tretze flors solars. A la dreta, un pelícà nodreix els seus pollets amb la seua pròpia sang.

       
   

XVIII

(Allò altre de si, es converteix en ell mateix: l´alquimista ha aconseguit la Transmutació interior)

El lleó devora el Sol. La sang cau sobre la terra.

       
   

XIX

(Sincretisme alquímico-cristià)

El Fill amb el ceptre i el Pare amb l´orbe, sostenen la corona sobre una jove (Maria) mentre revoloteja el colom

       
   

XX

La Palingenesia, la regeneració. La transmutació (no una mera transformació. En termes cristians: la resurrecció del cos significa la seua glorificació i perfecció)