 |
|
|
|
|
|
|
|
Barchusen, Elementa chemicae, Leiden 1718 [2/6] |
|
 |
L´or (lleó) és purificat per la seua incorporació a l´antimoni (llop) |
 |
La transmutació s´opera per la disolució en el sofre filosofal |
 |
Foguer d´atanor |
 |
La retorta en la què el sofre es combina amb el mercuri |
 |
El mercuri filosofal es composa d´elements volàtils sortits del mercuri (Azogue) i d´elements sòlids derivats del sofre (Latona). El pardal representa l´esperit mercurial que alena en l´obra. |
 |
(Tres següents) La corrupció (putrefactio), estat en el què els quatre elements es dissocien i l´ànima abandona el cos. El pardal volant indica que el residu corporal ha de ser arruixat repetidament amb el producte de la destil·lació. |
 |
|
 |
|
 |
(Dos següents) Allò negre de la putrefacció (nigredo) es purifica amb l´azogue, esperit vivent extret del mercuri. |
 |
|
 |
(Dos següents) La putefracció (nigredo) obre el camí a la unió (coniunctio) i a la fecundació. És la clau de la transmutació. L´estel indica que la matèria es retrau en sí, duent al seu sí el germen dels set metalls. |
 |
|
|
|
|
