TORNAR

FRAGMENTS DIVERSOS

1.- TERTUL·LIÀ, De Anima 33.2

Tertul·lià, Quint Septimi (ca.160-ca.220)

Teòleg i apologista cristià, nascut a Cartago (Tunícia) cap a l´any 160 i mort al voltant del 220.

2.- (Pseudo) CIPRIÀ, Quod Idola Dii non sint, 6

3 - 15.- LACTANCI, Diuinae Institutiones (I 6,4; I 7,2; II 8,48, etc.)

Lactanci, Luci Cecili Firmià (250-325)

Filòsof i apologista cristià d´origen norteafricà, un dels fundadors dins l´Esglèsia cristiana de la Patrística. 

16 - 17.- JÀMBLIC, De Mysteriis Aegiptiorum (VIII 6; X 7)

Filòsof nascut a Calcis (Síria) cap a l´any 245 i mort el 325. La seua vida està envoltada d´un vel de misteri: se sap que estudià en Alexandria, que fou deixeble de Porfiri i que retornà a Síria, on va fundar una escola que tingué molta importància en el neoplatonisme posterior. L´esforç doctrinal de Jàmblic es centrà en revitalitzar les filosofies pitagòrica i platònica, en oposició al creixent influx del cristianisme en l´àmbit religiós i cultural.

18.- JÀMBLIC (ap. PROCLUS, Sobre el Timeu)

19 - 21.- ZÒSIM DE PANÒPOLIS (ap. BERTHELOT-RUELLE, Alchimistes Grecs II 229)

ZÒSIM de Panòpolis (Egipte), fou un reputat alquimista del s. IV; dels seus escrits només s´han conservat alguns fragments en coleccions alquímiques compiladas en Bizanci en els segles VIII i IX.

22.- EFRÉN DE SÍRIA, Discurs contra Mani

Doctor de l´esglèsia i escriptor siri, nascut a la ciutat de Nísibe cap al any 300 i mort a Edesa l´any 375.

22A.- G. A. BARHEBRAEUS, El canelobre dels santuaris

Barhebreus o Bar Hebraeus (Abú al-Faraj), Bisbe d´Alepo (Síria), s. XIII.

23 - 35.- CIRIL D´ALEXANDRIA, Contra Julià I 552, 556, etc.)

Els fragments 23 al 35 procedeixen de Contra Julià, de CIRIL d´Alexandria. JULIÀ l´Apòstata escrigué la seua obra Contra christianos en torn a 362-363; la rèplica de CIRIL, Contra Julià, pot datar-se al voltant de 435-441. Els dos primers fragments es troben també a l´obra de DÍDIM d´Alexandria, De Trinitate; DÍDIM, mort el 398, defensà la doctrina ortodoxa de la Trinidad front als arrians.

36.- ANTHIMUS (en G. MERCATI, Studi e Testi, 5, Roma, 1901, p.98)

ANTHIMUS fou bisbe de Nicomèdia martiritzat sota Dioclecià en el 302.

37.- J. LYDUS, De Mensibus 4.64

JOHANNES LIDUS, fou un alt oficial de la cort de Justinià (Bizanci, segle VI).

 


DEFINICIONS HERMÈTIQUES ARMÈNIES (DH)

Les Definicions d´Hermes Trimegist a Asclepi són la traducció a l´armeni d´un text grec datable entorn al s.V; el títol (hóroi) i la forma literària (sentències palmàries) recorden altres textos hermètics, en particular SH XI i suposen una confirmació independent de la tesi de l´origen egipci dels textos hermètics: la primera font dels escrits filosòfics d´Hermes degué consistir en una o varies gnomologies dirigides per Hermes a diversos interlocutors, unes compilacions de màximes i sentències de diverses fonts què pretenien reprendre el marc ideològic de las antigues Savieses egípcies.

Les Definicions foren publicades per primera vegada en 1956 en el Butlletí del Manetadaran de la Biblioteca de manuscrits antics d´Erevan amb la traducció russa; en 1976 J.-P. MAHÉ (en la Revue des sciences religieuses, 50, pàgs. 193-214) i G.M. DE DURAND (en la Revue de l´histoire des religions, 190, pàgs. 55-72) publiquen simultàniament i independentement la traducció de l´armeni al francés; finalment MAHÉ publica en 1982 el text crític armeni, la traducció i un ampli comentari en el segon volum de l´obra Hermès en Haute-Égypte.

Contingut (alguns exemples):

DH I: Els tres cosmos: Déu, cosmos intel·ligible; Cosmos, déu sensible; Home, cosmos corruptible.

I.1.- Déu: cosmos intel·ligible; cosmos: déu sensible; home: cosmos corruptible. Déu: cosmos immòbil; cel: cosmos mòbil; home: cosmos racional. Tres cosmos per tant. El cosmos immòbil, Déu; el cosmos racional, l´home; aquestes dues unitats no fan més que una, Déu i l´home a imatge ...

DH II: Els quatre elements

II.1.- El pensament és el bé invisible, l´ànima és el moviment necessari adaptat a tot cos. El cos és, a partir de quatre qualitats, un ensamblatge únic i ben temperat d´allò càlid, allò fred, allò sec i allò humit: de calent, de foc; de fred, d´aire; de sec, de terra; d´humit, d´aigua. El pneuma es el cos de l´ànima o el seu suport ...

DH III: Omnipresència de Déu

DH IV: Jerarquia del vivent

DH V: El logos i el nous

...

2.- Res no hi ha inaccessible per al pensament, res no hi ha inexpresable per a la paraula. Guardant silenci, comprens; parlant, parles. El pensament concep la paraula en el silenci i només la paraula del silenci i del pensament és salvació. La paraula de la paraula és perdició, perquè l´home és mortal pel seu cos però immortal per la paraula ...

DH VI-VII: L´home, posició central; tres substàncies, naturalesa dual

VI.1- L´home, com els déus, pertany a Déu, el cosmos pertany a l´home. Si no hi hagués ningú per a veure el cosmos, en realitat no existiria, no existiria com a quelcom visible. Només l´home comprén els intel·ligibles i veu els éssers visibles, ni uns ni altres li resulten aliens. L´home posseeix les dues natures, la mortal i la immortal. L´home posseeix tres substàncies alhora: la intel·ligible, la del pneuma i la material ...

DH VIII-IX: L´home, superior als déus

...

6.- Tens en tu mateix el poder d´alliberar-te, pèrquè tot t´ha estat concedit. Ningú t´enveja: tot ha nascut per a tu, per a que comprengues al faedor per mitjà d´una sola cosa, el tot. Tens el poder de voler i no comprendre, tens el poder de no tindre fe i d´equivocar-te i de comprendre el contrari del què és. L´home pot tant com els mateixos déus. Només ell és un vivent lliure, només ell té el poder del bé i del mal ...

 

DH X: El bé, el mal i la naturalesa. Providència i necessitat

...

7.- Per tant, l´ànima és una substància immortal, eterna, intel·lectiva, què com a intel·lecció té la seua pròpia paraula dotada de pensament. Al comprendre la natura, coneix els designis de l´harmonia i, un cop alliberada d´este cos de la natura, roman sola amb ella mateixa en el món intel·ligible ...