TORNAR

CORPUS HERMETICUM: Tractats I-XIV, XVI-XVIII

El Corpus Hermeticum consta de disset tractats, numerats de l´u al catorze i del setze al divuit; el quinze, en realitat, no era tal sinó tres extractes d´Estobeu un error comés per un dels primers editors, Flussas, en el s. XVI. La numeració es mantingué en les edicions posteriors, i, per tant, desaparegué CH XV.

El Corpus Hermeticum ja apareix citat en coleccions de pregàries cristianes de finals del segle III i se´n serveixen àmpliament tant els autors cristians (Lactanci, Dídim) com els no cristians (Zòsim, Jàmblic) en les seues controvèrsies.

Al voltant del 1460, un manuscrit grec procedent de Macedònia (l´actual Laurentianus LXXI 33 A) arribà a Florència en mans d´un monjo, un dels agents destacats per Cosme de Médicis per a la recerca i recopilació de manuscrits; en ell s´incloïa una còpia dels tractats I al XIV del Corpus Hermeticum. Apressat per un Cosme ja vell, Marsili Ficino va procedir inmediatament a traduir-lo (baixa´t el manuscrit de Ficino), per més que allò suposava posposar la traducció dels manuscrits de Plató, prèviament reunits. Hermes abans que Plató: tal era el prestigi que gaudia el Trimegist en el Renaixement.

La llista de tractats és la següent

(CH=Corpus Hermeticum)

CH I.- D´Hermes Trimegist: Poimandres

Poimandres revela a Hermes la gnosi: els atributs divins, l´origen del Cosmos i la naturalesa de l´home. Temes: La Cosmogènesi (cosmos arquetípic, cosmos sensible, Nous y Logos). L´Antropogènesi (l´Anthropos arquetípic, la caiguda, caràcter dual de l´home, els set ancestres de la humanitat, l´androginisme original, el bé i el mal en l´home, la llibertat). La Salvació (mort del cos i anàbasi de l´ànima a través de les esferes planetàries, divinització en el nové cel). 

 

 Sinopsi


 - Pròleg (paràgrafs 1-3): condicions de la visió i aparició de Poimandres.

- Revelació:

   - Cosmogènesi (4-11):

   - En el principi...(4-6): llum-logos, obscuritat-matèria. Els quatre elements

   - El cosmos arquetípic (7-8)

   - El cosmos sensible (8-11): el Nous Demiürg crea set governadors (destí); unit al Logos, activa el cosmos celeste, què, alhora, activa el món sublunar.

 - Antropogènesi (12-23):

   - Origen i naturalesa de l´home:

       - L´Anthropos arquetípic (12-15): origen i naturalesa divina (de l´ànima ). La caiguda: caràcter dual de l´home.

       - Els set ancessors de la humanitat (16-17): imatge dels set planetes, encarnació dels set vicis amb els quals l´ànima es revesteix en el seu descens.  

       - L´home comú i els essers sublunars (18-19): ruptura de l´androginisme original. Mandat diví: "Creixeu i multipliqueu-vos".

    - El bé i el mal en l´home:

       - Conseqüència de la llibertat (19-21): amar al cos o reconéixer-se a u mateix; dos tipus d´homes.

       - El paper del Nous (22-23): dimoni benefactor què asisteix als pietosos. Dimoni venjador què castiga als impius amb la mateixa depravació.

  - Soteriologia (24-26)

      - Mort del cos (24)

      - Anàbasi de l´ànima a través de les esferes planetàries (25).

      - Divinització (26): entrada en l´Ogdòada (esfera celeste); unió a Déu, per damunt l´octava esfera.

 

- El sermó d´Hermes (27-29): ignorància o gnosi; ebrietat o lucidesa; obscuritat o llum.

 

- Acció de gràcies (30-32)

  - Sentit de la visió (30): la regeneració; el silenci.

  - Himne (31)

  - Súplica (31-32)

 

 

CH IIA.- D´Hermes a Tat: Discurs Universal (tractat perdut)

 

CH IIB (Títol perdut. Tema: el moviment. Denominacions de Déu)

Déu i el moviment, déu i l´espai. Denominacions de déu: Bé i Pare

 

Sinopsi


- El moviment (1-13): 

- Axiomes del moviment (1)
- El cosmos i l´espai (2-6)
- Immobilitat de l´espai i el motor (6-8)
- Tot motor és incorpori i interior a allò mogut (8-9)
- Inexistència del buit (10-11). Demostració lògica (10) i física (11)
- L´espai és el nous (12-13). 

- Denominacions de Déu (14-17):

- Bé: demostració i conseqüències (14-16)
- Pare: demostració i conseqüències (17) 

 

 

CH III.- D´Hermes: Discurs Sagrat

Cosmogènesi (versió curta)

 

CH IV.- D´Hermes a Tat: el Crater o la Unitat

Atributs divins. L´home: funcions; dos tipus d´home (perfectes, racionals); la llibertat; la via de perfecció. La mònada com a imatge de déu.

 

Sinopsi

- Atributs de Déu: creador, etern, u i únic, incorpori, bo (1).

- L´home:
    - Comeses (2).
    - Dos tipus d´home (3-5): Téleioi - Logikoí.
    - La llibertat (6-8): elegir allò diví o allò mortal.
    - La via de perfecció (8-9). Dificultat: el mal és evident, el bé invisible.

- L´analogia de la mònada (10-11): imatge del Déu u i únic.

 

CH V.- Que Déu és invisible i, alhora, molt evident

Déu visible en el cosmos: en el macrocosmos (astres, món sublunar, en la matèria caòtica), en el microcosmos (el cos humà). Altres determinacions contradictòries de déu.

 

Sinopsi


- Déu és invisible (1-2): per a la majoria; de per sí (inengendrat)

- Déu és evident (2-9)
    - Condicions (2): només per al nous, la seua visió implica un gènere de vida.

     Déu visible en el cosmos (3-9): ordenador, artista, pare
        - En el macrocosmos:
- En els astres [3-4]
- En el món sublunar [4]
- En la matèria (desordenada) [4]
        - En l´home [6-7]: La meravella del cos humà

Resum: Déu es manifiesta en tot el creat [8-9]

- Altres determinacions contradictòries de Déu (10): Anònim - 'pantònim', incorpori - 'omnicorpori'.

- Déu, més enllà de la raó (10 -11): la identificació mística.

 

 

CH VI.- Que el bé només és en Déu i en cap altre

Només Déu és el bé autosuficient i immutable. Bondat i maldat en el Cosmos i en l´home. Sobre allò Bell i Bo.

 

Sinopsis

- Sobre el bé (1-4) (tesi: només Déu és el bé, tot el mal està en el cosmos).

(Demostració:)

- Només Déu és el bé (1?2):
- Autosuficient i immutable
- El bé és l´activitat creadora, privativa de Déu

- La bondat i la maldat en el cosmos (2): mal en tant que passible i mòbil, bo, en tant que creador segon.

- La maldat de l´home (3)

- Sobre allò bell i bo (4-6):
- La bellesa material és simulacre i aparença
- Només Déu és la bellesa en sí. El coneixement és la pietat; i la impietat, ignorància: atribuir al cosmos la bellesa que només hi ha en Déu

 

CH VII.- Que la ignorancia de Déu és el major mal entre els homes

 

CH VIII.- Que cap ésser pereix sinó que equívocament s´anomena destrucció i mort a allò què només és canvi

 

CH IX.- Entorn del pensar i el sentir

Gnoseologia: sensació i coneixement. Moral: home material i home essèncial. Sentir i Pensar en el Cosmos. Sentir i Pensar en Déu. Saber i creure.

 

Sinopsi

- La sensació i el pensament en l´home (1-5):
- Gnoseologia (1-2): interdependència de sensació i coneixement
- Moral (3-5). La sensació es refereix a l´home 'material' (Allò corpori - llavors demoníaques), el coneixement a l´home 'essencial' (El nous - llavors divines)

- La sensació i el pensamient en el cosmos (5-8). Instrument racional i conscient de l´activitat creadora de Déu.

- La sensació i el pensament en Déu (9): la seua activitat creadora

- Saber i creure (10) 

 

CH X.- D´Hermes Trimegist: la clau

Déu: Pare i bé; el coneixement de Déu (la visió mística). El Cosmos: l´ànima del Cosmos. L´home: l´ànima humana, soteriologia i moral (la gnosi, mort i judici de l´ànima).

 

Sinopsi

- Déu:
  - Pare i bé (1-3)
  - El coneixement de Déu (4-9):
        - La visió mística (4-6)
        - Divinització després de  la mort o transmigració (7-9)

- El cosmos
  - Caràcter moral (10) 
  - L´ànima del cosmos (11)

- L´home:
  - Caràcter moral (12)
  - L´ànima humana (13): El procés de la incorporació
  - Soteriologia i moral (15-25):
      - La gnosi, l´únic camí (15)
      - Mort i judici de l´ànima (16) 
      - Càstic i recompensa de l´ànima (19-20)
      - El nous, agent de la retribució (21-24)
      - Excel·lència de l´home pietós (24-25)

 

 

CH XI.- El Pensament a Hermes

Déu, Eternitat i Cosmos: la tríada primordial; el temps. Déu u i únic (demostració). La via mística.

 

Sinopsi

- Déu, eternitat, cosmos (2-6)
  - Déu, eternitat, cosmos, temps, generació (2): essència i resultat de l´activitat de cadascun; continuïtat entre tots. 
  - Tríada primordial (3): Déu és font, l´eternitat essència i el cosmos matèria.
  - Cosmos i temps. Eternitat: ànima del cosmos i necessitat, providència i naturalesa. Conclusió: Déu existeix

- Déu u i únic (6-18). Demostració:
  - El cosmos (6-11): necessitat d´un autor i ordenador únic.
  - L´home (12-14): l´analogia del jo, la paternitat 
  - Déu, forma intel·ligible (16-18). Conté els arquetips de totes les formes sensibles.

- El coneixement de Déu com a experiència mística (19-21)

- Déu visible en la creació (22)

 

CH XII.- D´Hermes a Tat: el pensament comú

El nous humà: dos tipus d´homes; destí i libertat. El cosmos, l´home i la gnosi.

 

Sinopsi

- El pensament (nous) (1-14):
  - Naturalesa i activitat (1-2)
  - El nous en l´home:
      - Metge o botxí (3-4)
      - Dos tipus d´home: racional - irracional (6)
      - Destí i llibertat (6-9)]
      - Nous i logos (12-13)
  - El nous en els irracionals (10?11)

- El cosmos, l´home, el coneixement de Déu (14-23):
  - El cosmos (14-18): caràcter diví i immortalitat
  - L´home (19-20): caràcter diví immortal
  - El coneixement de Déu (21-23): el cosmos com a manifestació de l´únic Déu; ordenador, legislador, dador de vida, primer motor

 

CH XIII.- D´Hermes a Tat: entorn de la regeneració i el vot de silenci

La doctrina de la regeneració (palingenesia). L´experiència mística. Acció de gràcias (Oracle secret, Fòrmula IV). Jurament de silenci.

 

Sinopsi

- Preàmbul (1)

- La doctrina de la regeneració (1-7):
    - Purificació prèvia (1)
    - L´home nou (2)
    - L´experiència d´hermes (3)
    - Inutilitat dels sentits i la intel·ligència (4-6)
    - Purificació dels vicis de la matèria (7)

- L´experiència de la regeneració (Tat) (8-14):
    - Les potències-virtuts (8-9)
    - El nou Tat (10-11) [la Dècada i la Unitat (12)]
    - Immortalidad de l´home nou (13-14)

- Acció de gràcies (15-22)
    - Oracle secret, fòrmula quarta (17-20)
    - Acció de gràcies de Tat (21)

- El vot de silenci (22)

 

 

CH XIV.- D´Hermes a Asclepi

Necesitat d´una Primera Causa. Déu u i únic. Denominacions de Déu. Déu i el Cosmos. El problema del mal. Déu és el Bé (creador)

 

Sinopsi


Tema: Que Déu i el cosmos són tot el real

- Pròleg (1)

- Necessitat d´una primera causa (2)

- Déu, u i únic (3)

- Denominacions de Déu: creador i pare (4)

- Déu i cosmos, l´únic real; parell què és u (4-6)

- El problema del mal (7)

- Déu crea sense intermediaris (8)

- Porquè Déu és el bé (9-10)

- Epíleg. El vot de silenci (22)

 

(El XV no existeix, fou un error de numeració)

 

CH XVI.- D´Asclepi al rei Ammó: Definicions

Déu u i tot. El sol demiürg segon. Els dimonis subordinats als astres. Els homes sota l´influx dels dimonis. Jerarquia d´allò real.

 

Sinopsi

- Pròleg: les llengües egípcia i grega (1-2)

- Allò real com a totalitat:
    - Déu, u i tot (3)
    - El sol: demiürg segon (4-9 i 12): nexe entre cel i tierra, imatge sensible de la llum intel·ligible, auriga del cosmos, proveïdor de vida.
    - Els dimonis (10-11 i 13-14): subordinació dels dimonis als astres i d´aquestos al sol.
    - Els homes (14-16):
        - L´influx dels dimonis (14-15)
        - L´alliberament dels dimonis (16)
    - Allò real com a totalitat (17-19):
        - Continuïtat simpàtica entre tots els éssers
        - Jerarquia: Déu, cosmos intel·ligible; sol, cosmos sensible: estels, planetes, atmòsfera, dimonis, homes.

 

CH XVII.- (Allò incorpori)

 

CH XVIII.- Sobre com l´ànima es veu obstaculitzada per les afeccions del cos

A estos desset Tractats del Corpus caldria afegir, per la seva semblança amb CH XIII, un dels tractats hermètics trobats en la Biblioteca copta de Nag Hammadi (Alt Egipte), en concret, el tractat 6 del còdex VI, titulat (Discurs) sobre l´Ogdòada i l´Enèada

Sobre Nag Hammadi i els textos allí trobats hi ha informació en http://gnosis.org/naghamm/nhl.html

Per altra banda,  Editorial Trotta els ha editat en tres volums (traduïts al castellà i comentats pels millors especialistes com Josep Montserrat).