TORNAR

A S C L E P I

D´HERMES TRIMEGIST: LLIBRE SAGRAT DEDICAT A ASCLEPI

(Traducció llatina del Discurs Perfecte)

El Lógos téleios grec original existia a principis del s.IV, com ho prova la inserció en els Papirs màgics (PGM III 551) de la pregària final (Asclepi 41), així com les cites de LACTANCI (Diuinae Institutiones VII 18,4 i II 15,6). Aquesta traducció llatina ja fou emprada per St. AGUSTÍ (s.V), què cita part dels paràgrafs 23, 24 i 37 (en Civitas Dei, VIII 23). A partir del s.IX l´Asclepi s´atribueix, incorrecta però comprensiblement donades les similituds doctrinales, a APULEU. En el s.XII, el ressorgir de la cultura europea és paral.lel al de l´interés per l´hermetisme, i per l´Asclepi en particular: TEODORIC DE CHARTRES, JOAN DE SALISBURY i St. ALBERT, per exemple, en són testimoni. Fins al Renaixement, quan l´Asclepi es converteix en una de les principals fonts de l´antiga i prestigiosa saviesa pagana d´on trauran forces per a la seua reforma moral FICINO, PICO, AGRIPPA, CAMPANELLA o BRUNO.

Amplia la imatge (78 K)

Encara avui en dia es pot constatar la magnitud d´esta influència en el paviment de la catedral de Siena: en ell es veu a Hermes (Mercurius Trimegistus, contemporaneus Moysi) entregant un llibre obert a dos personatges què representen Orient i Occident, on es llegeix: suscipite o licteras et leges Egiptii, mentre que sa mà esquerra reposa sobre la part superior d´una taula què té escrit un fragment de l´Asclepi (§8): Deus omnium creator / secundum deum fecit / visibilem et hunc / fecit primum et solum / quo oblectatus est / valde amavit proprium / fillium [qui appelatur / sanctum verbum] ([...] afegitó cristià).

També podem trobar fragments de l´Asclepi en els textos coptes de Nag Hammadi: el tractat 7 del còdex VI reprodueix la pregària final de l´Asclepi (què també trobem en els Papirs Màgics, p.ex. en PGM III 592) mentre que el tractat 7 del mateix còdex és la versió copta dels paràgrafs 21-29.


SINOPSI

Pròleg (&1)

Primera part (2-14). Tema: el lloc de l´home en el cosmos

Introducció (2)

1.- El cosmos (2-5)

1.1.- Unitat i totalidat

1.2.- Continuïtat: jerarquia i comunicació entre els éssers

2.- L´home (6-14)

2.1.- El lloc de l´home en el cosmos (6-7)

2.1.1.- Paper intermediari

2.1.2.- Caràcter diví (el nous)

2.2.- Naturalesa dual (7-10)

2.2.1.- Estructura

2.2.2.- Doble comesa de l´home: ordenar allò terrestre i tindre cura del culte

2.3.- La via de salvació (11-14)

2.3.1.- La pietat

2.3.2.- Inmortalitat o transmigració

2.3.3.- La Filosofia, saber de salvació

Segona part (14-29). Tema: naturalesa i gènere de déus. El culte.

1.- Primers principis del cosmos (14-18)

1.1.- Déu

1.2.- La matèria (el problema del mal)

1.3.- El pneuma

1.4.- Els tres principis

1.5.- Allò material i allò intel.ligible (les idees i el nous)

2.- Els gèneres de déus (19-24)

2.1.- Déus intel.ligibles i sensibles (19)

2.2.- El Déu suprem: denominació, bisexualitat (20-21)

Excursus. El sexe, misteri diví (21)

2.3.- Els déus terrenals (22-24)

2.3.1.- Caràcter diví de l´home

2.3.2.- L´home, artífex de déus

3.- Profecia (24-27): mort i regeneració del cosmos

4.- De la mort i la inmortalitat: judici de les ànimes (27-29)

Tercera part (29-40). Tema: principis de la coherència i l´ordre del cosmos

1.- Déu i la eternitat. El cosmos i el temps (29-32)

Excursus. La jerarquia del nous. Nivells de coneixement (32)

2.- El cosmos: la permanència i el canvi (33-36)

2.1.- Plenitud i compleció: inexistència del buit

2.2.- Cosmos intel.ligible i cosmos sensible

2.3.- Arquetip, forma sensible i individu

2.4.- Multiplicitat i canvi

3.- Déus terrenals: fabricació i facultats (37-38)

4.- Destí, necessitat i ordre (39-40)

Conclusió i pregària final (41)